Sense marge d’error

Els qui ens seguiu sabeu que la nostra visió i editorial sempre ha sigut positiva, però mirant la classificació i sobretot la nostra dinàmica se’ns fa molt difícil intentar-ho ser. La veritat és que l’equip necessita una reacció immediata si no volem acabar d’enfonsar-nos en el pou del descens i sobretot no pot ser una reacció momentània, ja no ens serveix una victòria i anar sumant de tant en tant, sinó una ratxa important de resultats positius per poder almenys tenir esperances.

Analitzem la realitat actual marcada per dos punts totalment objectius:

- La classificació

L’equip es troba en zona de descens , però el que és pitjor, a 6 punts del equip que ara mateix marca la salvació, el Guiseley, que té dos partits menys que nosaltres. I aquesta és una de les dades més demolidores, si veiem els nostres rivals directes tots tenen entre 1 i 2 partits menys que nosaltres. El primer equip que trobem amb els mateixos partits jugats que nosaltres és el York City, a 9 punts.

- La dinàmica

Aquesta és una dada encara més demolidora, dels últims 8 partits, 7 derrotes i només una victòria. Per buscar l’ultima vegada que vam enllaçar dos victòries consecutives ens hem de remuntar al novembre, al inici de Reynolds com entrenador. Sense cap dubte el seu inici va ser esperançador i molt engrescador, amb 4 victòries i un empat, però aquesta dinàmica es va revertir i ens ha portat al pitjor moment del equip des de que som penya.

Francament no es fa difícil apuntar algunes de les causes, la principal per nosaltres i que ja apuntem des del inici de temporada, la inestabilitat de la plantilla. De la temporada passada només ens queden un grapat de jugadors que es poden comptar amb els dits d’una mà i encara ens sobrarà algun dit. Això ajuntat a que dins d’aquesta temporada, la plantilla ha anat canviant mensualment, amb diferents operacions d’anada i tornada de jugadors, no negarem que alguns dels fitxatges eren engrescadors, però costa molt adaptar-se en una plantilla tant canviant. I no només de jugadors, sinó també d’entrenadors, ja que n’hem tingut fins a 3 de diferents. Al nostre entendre quan la plantilla canvia tant, sigui per la raó que sigui, necessita referents i no amagarem que el nostre referent i pal de paller era Tom Greaaves, un home que coneixia el club com si fos casa seva, de fet ho era, i que tenia el caràcter per dirigir una plantilla tant jove i inestable. Però bé, la decisió del club va ser una altre.

Però deixant al marge totes les dificultats, la pregunta és clara, hi ha esperança? Doncs creiem que si, però que necessitem enllaçar resultats positius, si ho vam poder fer amb l’arribada de Reynolds, perquè no ho podem tornar a fer!

Mirant el calendari tenim dos partits consecutius a casa, i s’han de guanyar si o si. El primer tot un derby contra el Altrincham, l’equip revelació d’aquest any, ja que acaba de pujar està fent una molt bona temporada, ara mateix en posicions de play off, però els equips de dalt se’ns solen donar bé.

El següent partit és encara més clau, juguem contra el Guiseley, l’equip que ara marca el llindar entre la vida i la mort, entre la glòria i el desastre, només hi ha una opció i es guanyar, tot el que no sigui aquest resultat ens pot condemnar.

Les desgràcies mai vénen soles

Aquesta setmana ens despertàvem amb una notícia molt negativa, per problemes burocràtics érem expulsats de la FA Manchester Cup i no podrem defensar el títol. Si a la lliga les coses no anaven bé, a la competició de casa les coses eren diferents, ens trobàvem a les semis contra un rival assequible i amb moltes opcions de plantar-nos en una il·lusionant final. Molt faltats de feedbacks positius eren necessàries les bones notícies. Però la cosa no ha sigut així i just a pocs dies de jugar les semis, la federació ens acabava excloent i el club anunciava que no hi hauria recurs.