Ningú pot destronar les Reines de Manchester!

El hashtag #DefenceCompleted resumia ahir la nit la gran gesta de les Reines de Manchester: per segon any consecutiu, es proclamaven campiones de la County Cup, el trofeu més prestigiós del Futbol Femení de la ciutat de Manchester, organitzat per la FA.Té un mèrit excepcional la victòria davant les Manchester Stingers (que recordem que estan en una divisió per sobre la nostra). Mai abans en la història del club s’havia defensat amb èxit un títol, i ahir es va aconseguir.

I no va ser gens fàcil. El camp, per la pluja, estava força impractible. I davant teníem un gran rival. Però el desplegament tàctic del grandíssim Luke Podmore va ser imponent i una total garantia. No cal dir que el talent del nostre entrenador (recordem que en som espònsors oficials), és impressionant. Ahir es va tornar a demostrar en una nova MasterClass d’estratègia. Des del primer moment va tenir controlat el partit, sota la batuta de la capitana Chambers, que ja va tenir una oportunitat al minut 4.

El primer gol nostre va arribar aviat, al minut 10, fruit d’una falta llançada magistralment per Sullivan. Ens vam posar en avantatge des d’aquell moment, i fins al final del partit. Es va saber administrar aquest gol sense renunciar a l’atac, amb bones connexions entre Chambers i Battle. El primer avís de les Stingers es va comptabilitzar al minut 29, però sense oferir perill real.

Sullivan ho tornava a intentar al minut 32, però la defensa contrincant es va mantenir segura. Més clara va ser l’oportunitat de Foster al minut 36, amb una volea admirable. Va ser el preludi del segon gol, que va arribar pel llançament de penalt (justament pitat) a càrrec de la nostra capitana Chambers al minut 39. Arribàvem així al descans amb un còmode avantatge (al twitter vam piular-ho com a “excellent score”).

La segona part va ser una altra demostració tàctica de l’efecte Podmore. El nostre equip va tornar a guanyar en totes les fases i estadístiques del joc: possessió, oportunitats, pilotes recuperades... És important destacar-ho, perquè l’equip, tot i el rèdit que teníem, no va renunciar a la seva identitat, al contrari, va continuar atacant i oferint un futbol de qualitat. Fins i tot va continuar pressionant com a la primera part. En aquest sentit, va ser molt destacable la resiliència de Hatcliffe, guanyant sempre les pilotes dividides en un gran esperit de lluita. Així van arribar importants ocasions de gols de la mà de Battle al minut 54 i 56, que continuava associant-se brillantment amb Chambers.

Sullivan també va mostrar gran qualitat en la rematada perillosa del minut 56, anul·lada però per fora de joc. Podmore anava administrant energies intel·ligentment a través dels canvis (cinc en total).

A la recta final de partit, encara vam tenir bones oportunitats de gol per part de Foster i Winters. La última, que no va entrar per poc, va venir de McCarrick, aprofitant el rebot d’un xut de Chambers, que la portera dels Stingers va saber aturar.

L’eufòria va esclatar quan es va pitar el final del partit. La defensa del títol es completava, d’una manera majestuosa i clarament meritòria. Assolíem així la primera fita vers la triple Corona. Com correspon a les Queens of Manchester. Ningú ens pot destronar. Així també ho vam voler celebrar amb un mem a twitter que ha estat molt aplaudit.

Finalment volem destacar el tuit que el nostre entrenador va dedicar a la nostra Penya just acabar el partit. Són paraules que agraïm infinitament. Tenim el millor entrenador possible, no en tenim cap dubte!