Sofriment i glòria, un cop més campions!
Quan aquest vespre hem ficat la FCUM Ràdio per fer la prèvia i escoltar el partit, en cap moment crèiem que tocaria patir tant! I és que hem hagut d’arribar a penalts per a ser campions! Ha estat la culminació d’un partit molt intens, on el Trafford ha lluitat com un més que digne rival (des d’aquí els volem felicitar).
Bé, posem-nos en antecedent. Després de guanyar a quarts al nostre etern rival, el Salford, en un meravellós 0-3, agafàvem el rol de favorits del títol: no només perquè n'érem els defensors, sinó perquè guanyàvem el equip més potent. A partir d’aquí els rivals que en tocarien eren a priori inferiors. A semis vam guanyar el Hyde United per 0-1 i ens plantàvem a la final contra el sorprenent Trafford. Però com tots sabem i en aquest cas el tòpic sí es cert, una final és una final!
I ara sí, anem al partit d’avui. El Trafford ha plantejat un partit molt arriscat tàcticament i li ha sortit bé: després d’un començament dubitatiu del Fc, al minut 8 ens han marcat el primer gol, obra de Derbyshire. Tot i l’efecte sorpresa del gol, ningú es temia que ens tocaria patir i això s'ha vist reflectit, a priori, pel bonic gol del capità Kay, que ha marcat amb una gran rematada de cap un corner de McCarthy. A partir d’aquí el partit ha embogit amb arribades i vingudes dels dos equips que han acabat amb el segon gol del Trafford al minut 43: el 1-2 ens posava els nervis a tots i demostrava que el Trafford era un rival molt sòlid. Per sort, la resposta ha estat immediata i just un minut després el Fc ha empatat amb un bonic gol de Senior, fruit d’una magnífica jugada del golejador amb Glynn.
Amb el 2-2 al descans i després de la fulminant i psicològica resposta del FC United , tot semblava que se’ns posava de cara i encara més quan el jugador del Trafford, Derbyshire, era expulsat per doble groga. Ara sí que no se’ns podia escapar! Però no ha estat així, el partit ha agafat una dinàmica negativa de joc en què el partit estava molt bloquejat. Hem hagut d'esperar fins a l'últim quart per veure un atac i gol del FC que no ha obtingut els seus fruits, arribant així al final del temps oficial i condemnant-nos a la loteria dels penalts.
L’emoció ha anat in crescendo: hem arribat al quart penalt amb un empat a 3 i un penalt fallat pels dos equips. El jugador del Trafford ha fallat i Glynn ha respost amb un bon llançament. Arribàvem a l'últim penalt i el Trafford no podia fallar. Però a l’últim llançador la pressió li ha pogut i els nervis li han jugat una mala passada...el seu error ens transformarva així en campions!
Sense cap dubte ha estat una final plena patiment, digne d’aquesta temporada, on en la lliga també hem tastat el patir, salvant-nos al final d’aquesta. Però som conscients del que s’ha fet aquesta temporada. Ja vam apuntar als inicis d’aquesta la dificultat que suposava el canvi de cicle, amb l'adéu de la majoria dels pesos pesants del vestidor. I es per això que hem de valorar el mèrit que té aquest títol, que reforça encara més la figura de Tom Greaves, lllegenda viva del club!
Estem vivint moments històrics revalidant una competició que abans mai havíem aconseguit i fent el segon doblet consecutiu amb l’equip femení. Poder acompanyar aquests moments històrics del club com a penya ens emociona, visca el futbol, el futbol de veritat!
