Fem balanç: L’any més dur ens ha fet més forts

Estem a les portes d’una nova temporada. Aquest cap de setmana el xiulet tornarà a sonar i, orfes com estàvem de futbol autèntic, necessitàvem com l’aigua aquest moment. Sense cap dubte ha estat un any molt dur. El club decidia encertadament que sense públic no hi podia haver futbol i tant l’equip masculí com el femení tancaven la temporada a l’espera que les coses milloressin, i amb l’esperança de què podríem tornar a sentir el futbol la pròxima temporada. La decisió es prenia en moments importants pels nostres equips. En aquest sentit, era molt destacable la temporada espectacular de l'equip femení, que es trobava a les portes de ser campiones i de l'ascens, fent una campanya immillorable. Per sort, el destí ha estat comprensiu amb l’equip i finalment s’ha pogut aconseguir el merescut ascens... però ens mereixíem viure’l al camp i amb la nostra gent! Però bé, no ens perdem ara en aquestes valoracions, ja tindrem tota la temporada per endavant per parlar-ne. La voluntat de fer aquest article és una altra: volem fer balanç del club i de la nostra penya durant una temporada a la fosca, fora del camp. Ara bé, ha estat precisament en la foscor on s'ha fet més clara la llum. Per això ens volem centrar en dos aspectes: la funció social del club i el nostre suport als mes joves.

Reforçar els fonaments en temps difícils.

La pandèmia havia deixat molt tocada les estructures del club, econòmicament i sobretot emocionalment. En aquest sentit vam decidir que calia fer un cop sobre la taula: la penya havia de fer un pas endavant en el patrocini anual que portem fent des de fa anys (Giggs, Culkin, Podmore, Chadwick...). Calia donar suport als joves, al futbol de base, perquè si creiem en el somni d’un futbol real i humà tocava fer un esforç i patrocinar part dels equips juvenils. És per això que vam patrocinar la passada temporada fins a 6 jugadors joves. Concretament dos jugadors del sub19: Israel Aghahowa i Alfie Clarke; i fins a quatre jugadors de l'Acadèmia: Drayke Holland ,Charles Adomako, Kelvin Agyei i Osman Agerso. La voluntat era reforçar els fonaments i la creença de què aquest equip ha de ser fet de joves de la comunitat, potenciant el teixit associatiu i donant la possibilitat de què els joves es puguin desenvolupar des dels valors del futbol real i no mercantil.

El patrocini es va dur a terme amb molta il·lusió. Tanmateix, la Covid tornava a esfondrar els nostres somnis i als pocs mesos es tornaven a suspendre totes les competicions juvenils. Tot i així, com a penya no vam renunciar al patrocini, ferms als nostres ideals, i vam continuar endavant amb el nostre suport moral i econòmic, perquè més que mai tocava estar al costat del club i dels més joves.

Quan el futbol supera el futbol: l’ajuda a la comunitat en plena pandèmia

El xiulet va sonar per últim cop al terreny de joc i el futbol va parar, però les portes del Broadhurst Park no van tancar. El club sabia que si es creia en la revolució s’havia d’anar més enllà: el futbol havia de superar el futbol. El club va transformar les instal·lacions en un centre logístic per ajudar els més vulnerables d'aquesta pandèmia. Es per això que es va gestionar i dinamitzar un equip de voluntaris i membres del club per lliurar subministraments gratuïts i suport telefònic a 30 llars vulnerables que, per motius econòmics i socials, es trobaven aïllades o sense suport social. Broadhurst Park es va convertir en un punt de recollida i reunió de donacions, articles de menjar, elements essencials... I no només això. Els voluntaris del FC oferien suport telefònic per combatre l’aïllament social i mantenir el benestar físic i mental dels més necessitats. Els voluntaris es posaven en contacte amb les llars per telèfon i, a part de donar-los suport psicològic, també es pactava amb les famílies que no es podien desplaçar al camp, el lliurament dels subministraments a les seves llars, proporcionant paquets vitals d’aliments frescos a les persones que ja no es podien permetre comprar-ne. Recollim el testimoni d’un dels destinataris que resumirà millor l’impacte vital de la funció del club: «Vull deixar constància del meu sincer agraïment als meravellosos voluntaris del FC United i d’altres llocs que ajuden en el lliurament de menjar i altres elements essencials a la gent gran i vulnerable en aquesta terrible crisi. Després de l’increïble egoisme mostrat per algunes persones en les últimes setmanes a través de l’emmagatzematge, etc., ara veiem que la gran majoria es preocupa realment per la situació dels menys afortunats o amb menys capacitat. En el meu cas, tenir més de 70 anys, viure sol i amb problemes de mobilitat. Els vostres esforços són alhora magnífics i reconfortants. Us saludo a tots. Gràcies.» Sense cap dubte s’ha fet una feina vital per sostenir el caliu de la comunitat, El Fc United va anar molt més enllà: de ser un punt de trobada i un altaveu d’alternativa, passava a ser el motor de generositat i solidaritat de la comunitat. No podia ser d’una altre manera, som revolució!